El Tsunami energètic

Arreu del món els governants es troben amb un bon trencacaps. L’energia nuclear ha fet fallida. Després d’aquest segon accident de nivell 7 ha quedat clar que l’energia nuclear ja no és segura, ni barata, ni neta. I ara què? Com ompliran algunspaïsos aquest forat energètic? En els casos extrems, com ara França, la nuclear arriba a aportar gairebé el 80 % de les seves necessitats elèctriques; a Espanya representa només el 19 %, però a Catalunya en som addictes: amb un 40 % estem més nuclearitzats que el mateix Japó (25 %).

De fet, hi ha una cosa certa, el Consell Consultiu Econòmic del govern alemany , en un estudi referit al canvi climàtic, publicava ja en el 2003 unes dades que donen la resposta a aquesta
pregunta. En la gràfica adjunta sobre les previsions de les fonts energètiques pel 2100 podreu observar que gradualment es preveu la desaparició absoluta de l’energia nuclear juntament amb una forta baixada del carbó i el petroli. I el que destaca per damunt de tot és la forta presència de les energies renovables.

Com veureu, la gran protagonista d’aquestes previsions és l’energia solar com a productora d’electricitat. És a dir, la fotovoltaica que tots coneixem i la solar termoelèctrica. La llum i la calor del sol, mes enllà del vent, la biomassa, la hidràulica i d’altres renovables. Molt més enllà del petroli fins i tot del gas, que es preveu serà l’únic combustible fòssil que no s’haurà esgotat. La gran perdedora en aquesta gràfica és la nuclear, amb la seva total desaparició.

A Espanya, de sol no ens en falta. Podrem sortir-nos fàcilment d’aquest 19 % que aporten les nostres obsoletes centrals nuclears. Però Catalunya també. A propòsit del paper rellevant de
l’energia solar, a Borges Blanques el 2013 es crearà la primera instal·lació en el món que combinarà energia termosolar i la biomassa per produir anualment 98.000 MWh.

Potser els únics avantatges del tsunami japonès hauran estat els de precipitar la gran davallada de les nuclears. La majoria dels dirigents del món tenen el debat damunt la taula junt amb la reflexió que les renovables i un consum sostenible són inqüestionables per al futur energètic. Serà difícil que el “lobby” nuclear aconsegueixi, un altre cop, imposar els seus interessos particulars a l’interès general.

Per ampliar notícia de la Planta Termosolar /Biomassa de Lleida entreu aquí

Fina Soler i Milà

(Publicat al 3 de vuit el 13 de maig de 2011)